L’abús sexual infantil és una conducta sobre un menor que és usat com un objecte sexual per una altra persona amb la qual manté una relació de desigualtat, ja sigui quant a l’edat, la maduresa o el poder, sense el consentiment del menor.

L’abús sexual infantil es realitza en un alt percentatge en l’entorn familiar, per la qual cosa se sol amagar com si es guardessin aquests secrets en un bagul de la golfa familiar. Aquest blog vol infondre la necessitat de trencar el silenci del supervivent d’un abús per sortir d’aquest pou.

Un forma de defensa que tenen els que han experimentat l’abús sexual infantil és oblidar sistemàticament qualsevol record com a mecanisme de defensa i intentar seguir viu com si no hagués succeït i això, a causa de la manipulació de l’agressor. Conseqüentment, se silencia perquè no se sàpiga la vexació realitzada per l’agressor.

Actualment, en la nostra societat es parla de les abusos dels pederastes i es demana posar-los en una llista i bandejar-los de les seves ciutats perquè ningú els vol. No oblidem que solament el 10 % dels abusos sexuals infantils són perpetrats per desconeguts. La realitat supera la imaginació de la societat perquè l’abús sexual infantil es realitza en la majoria de casos en l’entorn familiar on s’accionen uns mecanismes irreals de defensa al voltant de la unió familiar. El nen surt perjudicat perquè es creen estratègies per fer callar al nen una vegada la família sap de l’ocorregut, quan el supervivent ja és adult.

Majoritàriament, al moment que la família s’assabenta de l’abús rebut per un familiar, se silencia a la víctima pel bé de la unitat familiar. Amb tot, creuen que han de seguir units. Com ja va passar i no es pot corregir, per la qual cosa no val la pena remoure el passat. Existeix una por en la familiar de trencar els llaços, sent preferible culpabilizar a l’adult que va ser abusat que treure la misèries de la família. Al no sortir a la llum aquest problema familiar podria arribar a ser una segona victòria del abusador.

Segons la Convenció sobre els Drets del Nen de l’any 1989 signat per l’ONU:“Els nens tenen dret a la protecció contra totes les formes d’explotació i abús sexual.”

L'abús sexual infantil
és un delicte

L’abús sexual suposa la violació d’un ampli catàleg de drets humans, com la integritat física i mental, el dret al més alt nivell de salut, a la llibertat personal i a la no discriminació, entre uns altres. Aquesta forma de violència contra la infància resulta especialment difícil de detectar i d’abordar quan es produeix en el si de la família i més encara quan afecten a nens i nenes en la seva primera infància. Es castiga amb la llei perquè viola els drets fonamentals de l’ésser humà, especialment, quan són nenes, nens i adolescents.

Segons Carlos Rozanski, l’abús sexual infantil és el delicte més impune de la terra. La veritable essència del nivell d’impunitat és la relació de poder. La majoria de les denúncies fracassen perquè no es creu als infants. És molt difícil que parlin, sobretot si l’abús és familiar, i si parlen no se’ls creu. Les estratègies legals s’encaminen i aconsegueixen desacreditar al menor i a qui ha posat la denúncia El prioritari ha de ser protegir-los, abans que (i a més) castigar a l’agressor. El silenci de qui rep el testimoniatge del menor abusat danya a aquest, beneficia a l’agressor i envileix a qui calla.

Tipus de

l'abús sexual infantil

Abús sexual propi o directe

L’abús sexual propi, definit com una acció que té intenció sexual, però no és una relació sexual realitzada per un adult o un menor amb diferència d’edat cap a un/a nen/a, que consisteix generalment en tocaciones de l’agressor o del nen/a induïdes pel mateix/a.

Abús sexual impropi o indirecte

És l’exposició a nenes nens de fets de connotació sexual, tals com:

? exhibició de genitals

? realització d’acte sexual

? masturbació

? sexualització verbal

? exposició a la pornografia

Violació

La violació infantil es defineix com la introducció de l’òrgan sexual masculí o femení en la boca, anus o vagina d’un/a nen/a. També l’agressor/a fa ús de la força, intimidació, aprofitant-se que es troba privada de sentit o és incapaç d’oposar resistència. Així mateix serà violació si la introducció es realitza en una persona amb trastorn o alienació mental.

Estupre

És la introducció de l’òrgan sexual en la boca, anus o vagina d’una persona major de 14 anys, però menor de 18, quan la víctima té una discapacitat mental, encara que sigui transitòria, i encara quan aquesta discapacitat no sigui constitutiva d’alienació o trastorn mental. També quan aquesta acció es realitza aprofitant-se d’una relació de dependència que la víctima té amb l’agressor/a si s’enganya abusant de la inexperiencia o ignorància sexual de la víctima

Hem de tenir en compte que la majoria dels abusos sexuals és intrafamiliar i costa molt desemmascarar aquesta realitat.Aquestes famílies es caracteritzen per fronteres i rols familiars poc clars i malament definits, la qual cosa comporta al fet que les jerarquies, els sentiments i els comportaments siguin ambigus. A més, els estats afectius i sentimentals estan mal definits, les maneres de comportament són poc clars i els límits entre l’afectivitat i la sexualitat no són consistents.

La noció de jerarquia és un dels pilars per comprendre el caràcter altament patològic del maltractament i de l’abús sexual. La jerarquia patològica es caracteritza sovint per una coalició perversa en el qual el nen o la nena es troba atrapada i on aprèn les seves primeres armes per a la manipulació de l’altre. Creix en un context confús, on li resulta difícil distingir els rols i les tasques d’aquells que haurien d’ocupar-se d’ell/ella, cuidar, protegir…

Estructura de la família
sexualment abusiva