Desenbullant
els mites i el tabú
de l'imaginari social

En tractar-se d’un tema tan delicat, existeixen moltes creences errònies sobre l’abús sexual infantil que ajuden a mantenir aquest problema, a estigmatitzar a aquelles persones que ho ha patit i a seguir amb el tabú instaurat en l’imaginari social. El que no es vol veure, però se sent allà on la foscor es porta el no dit. Amb tot, la realitat emergeix com una explosió dolorosa i efectiva, per adonar-nos de la veritat davant el que no es vol veure però es deu veure.

José Manuel Alonso i Asun Val (2000) recullen en el següent quadre una reflexió sobre els diferents mites existents en l’abús sexual infantil i en altres maltractaments, tractant de contraposar a les mateixes dades reals que desautoritzen a aquells.

Mite

El que no passa

Realitat

El que sí passa

Freqüència

  • Els abusos sexuals infantils són infreqüents

  • Avui ocorren més abusos que abans


  • Almenys un 20% de persones sofreix en la seva infància abusos sexuals.

  • El que si està augmentant és la detecció per part dels professionals i la comunicació que realitzen algunes víctimes.

Detecció

  • Tots els maltractaments són iguals

  • Els maltractaments només ocorren dins de la família

  • Si ocorreguessin en el nostre entorn, ens adonaríem

  • L’incest ocorre en famílies desestructurades o de baix nivell soci-cultural

  • L’abús sexual va gairebé sempre associat a la violència física

    •  

  • Malgrat les similituds, hi ha moltes diferències entre els diferents tipus de maltractaments.

  • Ocorren majoritàriament en la família, però no exclusivament

  • No són tan fàcils de detectar

  • L’incest ocorre en tot els tipus de famílies

  • La major part de les vegades existeix una manipulació de la confiança, enganys i amenaces que no fan necessària la violència física

    •  

Paper de la mare

  • Coneix conscient o inconscientment que “allò” està succeint. És igualment responsable del incest

  • Denunciarà quan es doni compte

  • Rebutja al marit sexualment i aquest es veu obligat a relacionar-se amb la filla

    •  

  • No sempre sap que l’abús sexual infantil està ocorrent

  • En moltes ocasions la mare coneix l’abús però no ho denuncia

  • Ningú li obliga a això, són racionalitzacions i excuses de l’agressor

    •  

Agressors

  • Son exclusivament homes

  • Els homes són incapaços de controlar els seus impulsos sexuals

  • L’alcohol i l’abús de drogues són causes dels maltractaments infantils i de la violència familiar

  • L’agressor és un pertorbat mental, un malalt psiquiàtric o persones amb un elevat grau de desajustament psicològic

  • Mai són els pares. Els agressors són gairebé sempre desconeguts

    •  

  • La majoria de les vegades són homes

  • Saben, en general, quan han de controlar els seus impulsos sexuals

  • L’alcohol i les drogues són, en algunes ocasions, la causa principal dels maltractaments. No obstant això, en els casos en els quals apareixen mes causes tenen un paper activador de la conducta violenta. De fet, l’abús de drogues i alcohol serveix perquè els agressors s’atorguin el permís de tenir conductes no permeses socialment com, per exemple, agressions en el nucli familiar (“No sabia el que estava fent, estava borratxo”)

  • Els agressors no tenen un perfil psicològic comú

  • Els agressors són gairebé sempre coneguts

    •  

Les nenes i els nens

  • Són culpables que els ocorri. Els menors d’edat poden evitar els abusos

  • Els nens i adolescents fantasien, inventen històries i diuen mentides en relació amb haver estat abusats sexualment

  • Ho fan per captar l’atenció de les persones adultes sense preveure les conseqüències

    •  

  • No són culpables que els ocorri, i no poden evitar-los (entre altres motius perquè no solen rebre educació sobre aquest tema)

  • Poques vegades inventen històries que tinguin relació amb haver estat abusats sexualment. En general, si ho fan és per influència dels adults

    •  

A qui li passa

  • A les nenes però no als nens

  • Els ocorre a les nenes que s’ho busquen (per exemple, a nenes que estan al carrer a hores que haurien d’estar a casa)

    •  

  • Sofreixen abús tant nens com a nenes, sense que hi hagi tanta diferència com se sol suposar entre el percentatge de víctimes d’un o un altre sexe

  • Es tracta d’una excusa de l’agressor que no reconeix la seva responsabilitat i que tracta de culpabilizar a la víctima

    •  

Efectes

  • Els nens que han estat maltractats es convertiran en agressors quan siguin adults

  • Els efectes són sempre molt traumàtics

  • Els efectes no solen tenir importància

  • Només és greu si hi ha penetració

  • Quan la relació és profundament amorosa no és perjudicial

    •  

  • És més probable que les persones que han sofert abusos es converteixin en agressores. No obstant això, seria determinista esperar que això succeís sempre així. Molts homes violents amb les seves famílies o parella provenen de famílies sense historial de violència

  • La gravetat dels efectes depèn de factors com la freqüència, el grau de parentiu, la intensitat, etc

    •  

Denúncia

  • No és obligatori denunciar-los

  • El nen/a perdrà a la seva família i el remei serà pitjor que la malaltia

  • La privadesa és un assumpte de cada família i ningú s’ha de ficar

    •  

  • És obligatori denunciar-los

  • Es minimitza el dret del nen a ser protegit

  • És una justificació per evitar la intervenció professional

    •  

Tractament

  • Si es denuncia es perd la bona relació educativa o terapèutica amb el nen o la família

  • Tots els maltractaments requereixen una intervenció similar doncs es produeixen per causes molt semblants

  • Tractant a la família es va cap a la curació de l’incest

    •  

  • Si no es denuncia, la credibilitat del professional davant la víctima és gairebé nul·la

  • La intervenció pot variar en funció de moltes característiques

  • En primer lloc s’ha de tractar als membres individualment

    •  

Prevenció

  • L’abús sexual i la resta dels maltractaments són inevitables

    •  

  • En molts casos es poden prevenir

    •