L’agressor està perfectament integrat en la societat sense constància d’antecedents fent una vida aparentment normal. Amb això ens referim a una vida sexual normal, on un de pràctica el sexe amb persones adultes i on preval el consentiment a la vista del seu món social. No obstant això, porten una vida paral·lela ocultant una pertorbació emocional que ells coneixen.
L’agressor que realitza un acte sexual amb un nen que no sap com defensar-se ni sap reaccionar davant semblant abús quan aquest, a més, no és conscient que aquesta relació està basada en a l’abús de poder d’autoritat i de confiança ja que aquestes actituds solen propiciar-se en l’àmbit proper del menor. No existeix el consentiment passiu del menor de cap perquè el fet, de no resistir-se, no implica que es rebaixi l’agressió sinó que es manipula al menor trencant la confiança d’aquest, ja que l’agressor sol ser una persona coneguda i propera.
L’agressor realitza un acte criminal que mai es pot considerar com un comportament socialment acceptable. Quan un adult abusa, utilitza la seva pròpia força en desigualtat de condicions i exercint de la seva poder i la confiança que el nen diposita en ell. Òbviament el nen no té la suficient força per oposar-se ni defensar-se. No ens oblidem que els nens depèn dels majors i no posseeixen un llenguatge per evitar l’abús.