“Algú va ser ferit, maltractat,

humiliat i violat abans que tu;

però aquest algú també va sobreviure”

Maya Angelou

El procés de sanació és continu. Comença amb una experiència de superviviencia, amb la consciència del fet que es va viure l’abús sexual i es va aconseguir arribar a la vida adulta. Acaba amb la consecució, amb l’experiència d’una vida satisfactòria que ja no està programada pel que va ocórrer en la infància. Enmig d’aquest començament i aquest final està el tema del que tracta aquesta secció: el procés de sanación.

És important destacar que la curació no és un procés lineal. És més aviat una parteix integrant de la vida, és com un espiral. Passes una vegada i una altra per les mateixes fases, però en pujar per l’espiral, passes per elles a diferent nivell i tens una perspectiva diferent. En cada nou cicle es reforça la capacitat de sentir, recordar i fer canvis duradors.

Una vegada que s’han reconegut els efectes de l’abús sexual en la pròpia vida, és necessari comprometre’s activament a cuidar-se. La curació profunda només ocorre quan la tries i estàs disposada a canviar.

Quan es comencen a enfrontar els records i sentiments reprimits es pot produir una confusió enorme en la vida. Recorda que aquesta és solament una fase. No durarà per sempre.

Molts supervivents reprimeixen tots els records del que els va succeir quan eren nens. Aquells que no obliden els incidents reals solen oblidar el que van sentir en aquests moments. Recordar és el procés de recuperar el record i els sentiments.

Els supervivents solen dubtar de les seves percepcions. Arribar a creure que l’abús realment va ocórrer i que realment et va fer mal és una part vital del procés de sanació.

La majoria dels supervivents van guardar en secret l’abús quan eren petits. Explicar-li a un altre ésser humà el que va ocórrer és una potent força curativa que pot dissipar la vergonya de ser una víctima.

Els nens solen creure que ells tenen la culpa de l’abús sexual. Els supervivents adults han de posar la culpa on correspon, directament en les espatlles dels agressors.

Molts supervivents es desconnecten de la seva vulnerabilitat. Posar-se en contacte amb el nen interior pot servir per sentir compassió per tu mateix, més ràbia contra l’agressor i major intimitat amb les altres persones.

La millor guia per sanar és la pròpia veu interior. Aprendre a confiar en les pròpies percepcions, sentiments i intuïcions forma una nova base per a l’actuació al món.

Mentre eren infants i víctimes d’abusos i després adults en lluita per sobreviure, molts supervivents no han plorat les seves pèrdues. Esplaiar el teu dolor és una manera de respectar-ho i honrar-ho, deixar-ho marxar i avançar cap al present.

La ràbia és una força potent i alliberadora. Ja sigui que faci falta posar-se en contacte amb ella o que sempre hi hagi hagut molta i en l’excés, desfer la ràbia directament contra l’agressor, i contra les persones que no et van protegir, és fonamental per sanar.

Confrontar-se directament amb l’agressor i/o a la família no és possible en totes les supervivents, però pot ser un instrument de neteja extraordinari

L’unic perdó essencial és el perdó a tu mateix/a. El perdó a l’agressor és una part en el procés de curació recomanada.

La percepció que hi ha un poder superior a una mateixa o energia universal, pot ser un gran avantatge en el procés de curació. La espiritualitat es una experiència bastant personal. La pots trobar en la religió tradicional, la meditació, la naturalesa, la lectura, l’escriptura, la música, la dansa, el riure, l’esport o en algun grup de suport.

Passant una vegada i una altra per aquestes fases arribaràs a un punt d’integració. Els pensaments i perspectives s’estabilitzen. Arribaràs a una espècie d’acord amb l’agressor i uns altres familiars. Encara que no es va a esborrar el passat, faràs canvis profunds i duradors en la teva vida. Havent adquirit consciència, coneixement, comprensió i poder amb la curació, tindràs l’oportunitat de treballar per un món millor