Origen del mite

Démeter i Persèfone eren unes deesses en l’Olimp, mare i filla; representaven el poder de la naturalesa i la transformació cíclica emergent.

Els Misteris de Eleusis eren els ritus d’aquestes deesses en el qual les persones adultes vivenciaban nous estats de consciència i un aprenentatge de la vida que neix de les cendres de la mort.

Les deesses són conegudes per l’Imperi Grec a través de la sabuduría popular per la riquesa de la tradició popular anterior als indoeuropeus. Deméter i Persèfone, ve del matriarcat de l’època agrícola però es van realitzar unes modificacions i les van col·locar sota el jou dels déus Zeus, Posidó i Hades.

El mite de Persèfone prové de l’època pre-hel·lènica de la tradició agrícola, deessa de la fertilitat.

Mite de Persèfone

En el regne del món dels morts es troba Hades, germà de Zeus. Hades segresta a Kore, la filla primaveral de Deméter, quan estava passejant pel camp recollint flors, les nimfes la van acompanyar per convertir-la en esposa de Hades per força.

Deméter, deessa de la Terra fèrtil, entra en fúria perquè la seva filla ha desaparegut i comença a buscar-la desesperadament abandonant l’Olimp.Deméter es vas veure de negre com un senyal de dol on la seva bellesa es transmuta en la mare humana trista i angoixada.

Helis és el déu missatger i és l’únic que pot passar de la terra al món dels morts i tornar. Helis li diu que Hades, déu de les profunditats, ha raptat a la seva filla, tal com va sospitar Deméter.al final li expliquen el rapte de Kore quan es va obrir la terra i es engulló a Kore. Llavors Deméter decideix anar a veure a Helis, el déu del sol “que tot ho veu” perquè li informi qui s’havia portat a la seva filla.

Llavors la ira de Deméter arriba a tots els racons de la terra àrida i seca amb les flors marcides com el seu cor impedint la vida fins que no trobi a la seva filla. Zeus intercedeix però Deméter solament retornarà la fertilitat a la terra quan Hades li retorni a Kore.

A Zeus no li queda més remei que ordenar al seu germà Hades a retornar-la a la terra amb la condició que Kore volveriera sense haver provat els manjares de les profunditats. Hades intenta que Kore coma però aquesta es nega perquè plora de pena.al final, Hades li diu que tornarà a la terra lliure perquè Deméter l’està buscant i plora la pèrdua de la seva filla. Kore en rebre la notícia s’alegra i deixa de plorar.

En aquest precís moment, menja unes llavors d’una magrana que hàbilment Hades li ofereix. Al final, es troben mare i filla però un testimoni avisa que Kore va menjar les llavors. Deméter es va sentir enganyada i va dir que no tornaria a l’Olimp i la terra seguiria infèrtil i àrida. Zeus torna a intercedir perquè torni la vida a la terra i arriben a un acord amb Deméter i Hades.

Arriben a un pacte: Kore es transforma en Persèfone, reina dels morts: passarà 3 mesos amb Hades en les profunditats i la resta de l’any amb Deméter sobre la terra.

Significat del mite

En l’època pre-hel·lènica les dones van conservar alguns ritus de l’època del matriarcat, anterior a l’imperi grec on es va començar a considerar a la dona, un ser inferior. L’amenaça de Deméter denota la força de la Deessa governant i legisladora de les lleis ecològiques i ètiques però el fanal de Hades, ens porta a l’entrada del sistema patriarcal amb la superioritat dels déus masculins i la societat patriarcal que existeix en la nostra societat en l’actualitat.

Els déus i héreos grecs van sotmetre a les deesses, Deméter i Persèfone, violant i matant a les divinitats femenines i els seus ritus. Per això, els mites grecs van crear la dependència de la consciència femenina sobre l’home amb violència i violacions per afirmar el domini masculí del sagrat i, al seu torn, dels quotidià.

És de vital importància comprendre el mite com una transmutació de la mort cíclica. Deméter és la dadora de la vida i Persèfone, deessa de la vida i la mort cíclica, és la dona de la transformació i la regeneració des del món subterrani a la terra.

El significat ancestral del mite ve de la concepció sagrada on vida i mort són la mateixa part del mateix procés evolutiu de les persones.

L’arquetip de Deméter, deessa mare ens indica els mètodes de supervivència resilientes dels éssers humans tenint en compte, situacions injustes de la vida que sorgien i la capacitat de ressorgir entre les cendres regenerant-se com a aprenentatge de la vida.

El segrest cap a les profunditats es pot experimentar de diverses maneres: la ruptura d’una relació, la mort d’un ser estimat, experiència sexual negativa, violació o abús sexual infantil, presa de consciència per la falta de sentit en la vida, etc…

Amb això, Kore viu el rapte per prendre consciència des de la pròpia individualitat connectant-se amb la intuïció des de la confiança com un procés de creixement de les profunditats de la psique. Quan Kore es transforma en Persèfone ja pot compartir amb els altres els ensenyaments de la vida que ha sentit a través de la confrontació i el dolor viscudes des d’un/a mateix/a i l’entorn perquè la vida és un moviment cíclic de llum i ombra.

La capacitat dels éssers humans de renéixer davant els abusos de poder és bella i com a experiència transformadora ens recorden situacions reals que fa que ens connectem amb el més sagrat del nostre ésser. En trencar el silenci i sortir a la llum, s’àmplia la visió sumant l’experiència de la pèrdua sagrada de la innocència a una major saviesa gràcies a l’acceptació de la vivència des de la profunditat.