L’abús sexual infantil produeix diverses conseqüències psicològiques, biològiques i emocionals a curt i llarg termini. Com bé ens explica Noemí Pereda en un estudi, “les conseqüències psicològiques que solen acompanyar a la vivència de l’abús sexual infantil són freqüents i diverses, tant aquelles que es produeixen en la infància com les quals, en moltes ocasions, perduren fins a l’edat adulta. Els treballs publicats sobre aquest tema demostren la no existència d’un patró de símptomes únic, així com la presència d’una extensa varietat de símptomes en aquestes víctimes, i fins i tot l’absència total de símptomes en algunes d’elles, impedint establir una síndrome que defineixi i englobi els problemes emocionals, cognitius i socials que es relacionen amb l’experiència d’abús sexual.”
L’impacte està supeditat del grau de culpabilització i vergonya que tingui la víctima com de les estratègies de afrontamiento però en la gran majoria dels casos pesa la manipulació que exerceix el/l’agressor/a sobre la seva víctima.
El trauma va a dependre de la freqüència i durada dels abusos; la vinculació tòxica i abusiva amb el/l’agressor/a més si existeix un grau de parentiu familiar; i la por a trencar la família si un dia s’arriben a assabentar del succés o quan es revela, no ser cregut per la família més directa. Això fa que existeixi un bloqueig a l’hora de demanar ajuda efectiva perquè la por està instal·lada en les entranyes.
Aquestes seqüeles es comencen a desenvolupar quan comencen els abusos sexuals i alguns estaran en el comportament de la persona com a seqüeles a llarg termini fins que un dia arriba l’hora de trencar el silenci gràcies a l’enorme pes i desgast d’energia per portar tants anys una motxilla de repressió.
Aquestes seqüeles persisteixen en el temps fins que l’individu fa el seu procés intern de conscienciació, acceptació i perdó sobre si mateix. Arribat a aquest punt és necessari perdonar a l’agressor.
L’abús està instal·lat en el secret de l’imaginari social on es prefereix parlar de l’oasi de la infància feliç sense preocupacions però és devastador la incidència de l’abús en la nostra societat. Pel que hem de mirar cap al front, explicar sense por cadascuna d’aquestes vivències per, des d’aquí, trencar el cicle de l’abús i tenir una societat més sana.
